Consells

  • Cal remullar un xic l'inxa abans de tocar. (No cal deixar-la en remull)

  • Quan estreneu una nova inxa, cal tocar uns quants dies perquè aquesta consolidi el so i la seva forma definitiva.

  • Amb les nostres inxes no cal utilitzar "Teflon"

  • Un cop hem tocat cal guardar les inxes en un lloc ventilat. Si les guardeu en un espai tancat, a curt termini s'acabaran florint.

  • De tant en tant cal revisar, i si és el cas, ajustar l'obertura de l'inxa, ja que amb el temps té tendència a tancar-se. Per fer-ho... 👇

Regulació de l'obertura

Mitjançant unes alicates, pressionant lleugerament el filferro, podeu regular l’obertura de l'inxa al vostre gust.

Obertura gran = més volum i més despesa d'aire

Obertura petita = menys volum i menys despesa d'aire 

⚠️ Important:
Per evitar deformar la part posterior de l'inxa, cal fer aquesta operació amb la inxa a dins del tudell.

Aquesta operació és millor fer-la amb la inxa humida.

Tipus d'obertures

Si tot i haver regulat l’obertura de l'inxa, voleu que l'inxa sigui més fàcil de tocar, ho podeu aconseguir raspant la inxa...

Raspat "apriat" de l'Inxa

APUNTS PREVIS

Hi ha moltes maneres de retocar les canyes. Són tècniques diferents amb resultats semblants. Aquestes són les que us proposo jo.

Abans de començar tingueu present que aquesta operació no té marxa enrere. Per tant, treieu poca fusta i proveu, i si cal, repetiu l'operació.

Per fer el raspat cal utilitzar una eina ben esmolada (cúter, ganivet…)  Ep! Si no ho heu fet mai, si podeu deixeu-vos ajudar per un graller amb experiència.

Un cop fet el raspat és millor deixar l'inxa un xic dura pel nostre gust i tocar uns dies amb ella. Sempre som a temps de tornar-hi més endavant.

Naturalment, el fet de retocar les inxes, poc o molt, farà variar les característiques enumerades en l'apartat Qualitat d'aquesta web. Sobretot pel que fa al timbre i a l'accés al registre sobreagut.


Tot seguit us mostrem tres maneres d’apriar les inxes. Podeu fer-ne servir qualsevol o, en funció de les vostres necessitats, una combinació d’elles.

RASPAT PUNTA

Aquest raspat és el més bàsic i el que recomanem que facin servir els grallers que no tenen experiència en apriar inxes.
És fàcil de realitzar (podeu veure una demostració del mateix en el vídeo del final d'aquesta secció)

Amb aquest raspat en forma de falca aconseguirem una millor resposta (facilitat d'executar una nota amb el mínim d'aire possible) i al mateix temps una inxa més fàcil de tocar.

RASPAT LATERAL

Si per algun motiu no ens interessa modificar el gruix de la punta de la canya, aquest raspat és una bona alternativa per assolir una inxa més fàcil de tocar sense perdre volum i evitant un timbre amb predomini dels harmònics aguts.

RASPAT CENTRAL (espina)

Si el timbre i la resposta de la inxa ja ens agrada i només ens cal que la inxa sigui un xic més fàcil de tocar, aquest és el raspat que cal fer.

Compte!, amb aquest raspat cal treure poca fusta i anar provant fins a obtenir el resultat desitjat.

Aquest raspat s'utilitza normalment conjuntament amb el raspat lateral.

Aquest raspat disminueix rapidament la facilitat d'accedir al registre sobreagut.